martes, 30 de septiembre de 2008





Dia 26 de setembre del 2008

Estimat Mamadou,

Ja ha passat un mes des de que vas passar les teves vacances a Espanya i em preguntava com esta canviant el teu punt de vista de veure les coses i la teva vida des de que vas tornar al teu país natal, el Senegal.
Ja saps que m’agrada molt rebre les teves cartes i poder adonar-me de les carències i de les dificultats que teniu per sobreviure. Espero que les meves cartes t’animin i ja saps que estic disposada ajuda-te en tot el que em sigui possible.
Sé que ho passes molt malament quan has de tornar a casa perquè te n’adones que la vida aquí es molt més fàcil i després et costa molt tornar-te a acostumar al retard que te el teu país, però has de donar gràcies a la teva família que amb prou feines et deixa marxar del país per a que durant aquest temps et formis professionalment.
En la última carta em fas una sèrie de preguntes molt interessant i les quals et contestaré amb molt de gust.
La primera pregunta que em feies es de quina manera m’ha afectat en la meva vida la tecnologia des de que era petita fins a dia d’avui. Ja sé que en el teu cas ha influenciat d’una manera brutal, sobretot durant els primers anys d’instància quan vas conèixer el nostre país. Per mi va ser un progrés continu tot el canvi que a patit les noves tecnologies i que encara han de continuar canviant.
Recordo que quan era petita pel meu aniversari em van regalar una videoconsola, la qual es veien els dibuixos en blanc i negre. Em passava moltíssimes hores jugant durant les vacances d’estiu i de nadal. A mesura que va anar passant el temps, els meus companys de classe, els quals eren uns fanàtics del videojocs, ens ensenyaven els nous models que anaven sortint. Els meus companys d’aula semblava que fessin una competició per veure qui era la persona que portava la consola d’última generació. La veritat que durant aquests últims deu anys hi ha hagut un canvi enorme en la historia de la tecnologia que ben mirat, dona una mica de fressa, ja que mai saps quines eines i maquinaries et poden influenciar personalment en un futur. Es com si les tecnologies haguessin absorbit de tal manera a la ciutadania que ningú sap prescindir d’elles.

Fa uns anys, quan anava a l’escola, acostumàvem a fer moltes activitats i una d’aquestes es tractava de veure una pel·lícula i fer un treball. La pel·lícula em va agradar força, encara que alguns trossos es veien malament. Abans de començar la pel·lícula potser ens tiràvem uns 20 minuts esperant a que el professor connectes el vídeo i buscava el comandament a distància que tocava. Com que mai se’n sortia ens demanava ajuda o anava a buscar algun altre professor, i a conseqüència de perdre tant temps, havíem de veure la pel·lícula en dos dies diferents. Però era molt divertit que passessin aquestes coses, ja que per nosaltres era com estar al pati. Durant uns anys semblava que només predominés aquella pel·lícula, ja que la vaig veure uns cinc cops i a més a més amb l’entrega d’un treball. Per mi va ser una cosa positiva perquè em vaig treure hores de feina ja que vaig entregar el mateix treball totes les vegades.
D’altre banda, recordo una professora que em va fer avorrir l'ordinador, perquè només es limitava a entregar-nos textos per passar-los al word. Deia que qui portés més pàgines rebria un premi. Però al final tothom va treure la mateixa nota i ningú va guanyar res.
Com pots comprovar la tecnologia avança i no sempre d’una manera positiva, però sé que tu ho veus increïble i magnífic, ja que en el teu país hi ha mancança i un gran retrocés i quan vens a Espanya et penses que és el millor país de món, però pensa que a vegades m’agradaria poder viure d’una manera primitiva ( si! potser si que al cap d’un temps ho trobaria a faltar, però tot es acostumar-s’hi. Abans vivien així i sobrevivien, no?).
Crec que la societat dels països desenvolupats estan fets pel consumisme i per a una bona progressió del país, però del que no se n’adonen es que el que estem fent es matar a la terra a poc a poc ( tot i que busquen mètodes per reduir la contaminació i per facilitar-nos feina, però no és suficient) i això es una cosa que ens serà molt difícil de solucionar.

Com a última cosa, vull preguntar-te, quin tipus de tecnologia han influenciat més en la teva vida? Per mi les més importants han sigut les simbòliques i les organitzatives. Sobretot les organitzatives, ja que la meva família em va portar a catequesis per a poder fer la comunió. Jo la vaig fer perquè totes les meves amigues la feien i sabia que rebria regals i em canviarien l'habitació, però des de que vaig acabar la comunió potser només he anat un parell de cops més a missa i si ara hagués de decidir si fer-la o no, t'asseguro que no la faria.


PD: Espero rebre aviat notícies teves i si necessites qualsevol cosa ja sap on trobar-me. Una abraçada.




1 comentario:

Elisabet Higueras dijo...

Ostres, Jessica, m'ha sorprès molt com començaves el blog, de veritat. Però també m'ha agradat molt, ha estat una forma molt original de començar el blog i respondre a la tecnoautobiografia. Enhorabona, bon relat i presentat de forma diferent, molt bé!